Fin de año 2010

Aquest serà evidentment el meu últim regal del 2011.

Espero començar el nou any amb ganes i amb noves entrades.

 

Acaba l’any i l’esperit és alerta,

on l’evolució romandrà ferma.

Al llarg del camí la vida ensenya,

Que la plenitud mai és eterna.

 

L’home i la solitut vaguen fidels,

En temps de fredor,

La joia i l’alegria esperen ser,

Deixant enrrere la por.

 

L’amígdala disgregarà el plaer,

on els sentits són plens de llum,

l’ànima desperatarà rebel,

al crit salvatge i sibilí de : viu!

 

Un últim vers d’esclat!

D’añorança eterna i desmai

En sentir-te estimar

Sense l’escalfor de ses mans…

 

Molt bon any 2011,

Àlex H. Ramírez