Paradoxa vital
...ho sé, no podria haber fet res sense mi...
Aquesta frase fou dita durant una interessant conversa entre dues persones, entre les quals em trobava jo.
Vam arribar a una petita conclusió i és que res és possible, res és accesible sense la virtut de l’acció, una acció individual promoguda per la voluntat. La voluntat, basada ens els nostres instints i en el que Freud (1856-1939) va batejar amb el nom de pulsions dins la seva gran teoria antropofilosòfica de l’ent humà, és el motor de les nostres accions i aquestss són les etapes intermitjes o "metes volants" com es diu a l’argot del ciclisme. Aquestes etapes que cobreixen es donen de manera successiva i aquest ininterrumpiment d’esdeveniments és el que marca la nostra història individual.
En tant que individual ens és intrínseca, i aquí trobem el concepte de llibertat, el que ens fa decidir una cosa i no una altra en qualsevol moment de la nostra vida. Com deia un professor meu "ens passem la vida prenent decisions, continuament estem decidint" i això ho fem a vegades de manera inconscient moguts per petites pulsions i desitjos a mig o llarg termini. Però tot ho fem amb el nostre cos i sobretot amb la nostra ment, la nostra raó.
És per això que a vegades fem un repàs de les últimes etapes viscudes a la nostra vida i ens adonem que per bé o per malament aquest camí és el que nosaltres hem realitzat i els èxits i també les derrotes, allò que ens ha portat fins on sóm no és res més que allò que hem volgut i en sóm totalment responsables.
Així que encara que sembli una contradicció aquesta afirmació és la clau per poder mirar el futur amb el major de les responsabilitats i any a any poder mirar enrere i dir com ja he fet varies vegades: fa un any això, la meva situació actual, l’hauria signat amb els ulls tancats. Una clau més de l’evolució personal i de la maduresa vital necessària per poder crèixer i crèixer sense mai marcar-se limitacions encara que sí objectius, ja que sense objectius no hi trobem motivacions.
Espero que us hagi agradat i us faci reflexionar.
Salutacions,
Ramírez
1 comentario
Aneris -
Jo sovint prenc deicisions fruits d'emocions que no puc controlar, i doncs per tant, acabo sent una esclava de mi mateixa.